La 17a edició dels Premis
Esport en Marxa Ciutat de Sant Cugat va guardonar el tècnic Arseni Llenas pel
seu lideratge davant l’equip cadet la temporada 2012- 2013.
![]() |
| Llenas al costat del seu assistent, Eros Ortiz, després de ser Campions de Catalunya. Foto: Detlev Handflan. |
L’entrenador de l’equip vermell-i-negre
va ser reconegut pel seu paper assolit la temporada passada en què va
aconseguir el doblet: or al Campionat de Catalunya celebrat a Lleida i or al
Campionat d’Espanya celebrat a Arriondas (Astúries). Llenas va compartir podi
amb Robert Rué, entrenador del Patí Hoquei Sant Cugat, i amb Jordi Bargalló,
entrenador de l’equip sots-21 del Club Bàsquet Mira-Sol.
El CAR de Sant Cugat va ser
l’encarregat d’acollir l’acte en què van assistir diferents clubs, esportistes
i entitats de la ciutat. Es van repartir nou guardons d’entre els qual destaca
el millor esportista per Joan Pahisa o el de tota una trajectòria, que va
recaure en l’expresident del Patí Hoquei Club Sant Cugat.
L’acte, conduit per la
presentadora Marina Romero, va gaudir de la presència d’Ivan Tibau, Secretari
General de l’Esport; Mercè Conesa, alcaldessa de l’Ajuntament de Sant Cugat;
Miquel Herrada, director de Cugat.cat; Joan Fontseré, director del CAR de Sant
Cugat, i diversos representants de CIU, el PP, el PSC i ICV- EUiA. Els
col·laboradors de l’acte van ser l’Ajuntament, el setmanari Diari de Sant Cugat i l’Escola d’Art i
Disseny. El patrocini de l’acte va có rrer a càrrec de Freixenet. Mercè Conesa va tancar l’acte destacant el bon paper
dels equips femenins de Sant Cugat
Llenas, es va mostrar molt
content pel premi i va destacar que gran part del guardó és mèrit de l’equip tècnic
del club i de les jugadores que l’acompanyen any rere any.
![]() |
| Sara Toutain, capitana de l'equip cadet, aixeca el títol de campiones d'Espanya. Foto: Clàudia Martínez |
“És d'ingenus pensar que el
mèrit d'una temporada recau únicament en el primer entrenador. La funció
d'entrenar, com a mínim a Sant Cugat, és la suma del treball en equip entre
entrenadors. És a dir, que em va fer molta vergonya pujar a recollir el premi
tot sol. Molta vergonya! A més a més, fer memòria per analitzar el resultat
d'una temporada també és important. No és un anàlisi que fes el passat
divendres, sinó que ja el fèiem tornant d'Astúries. I el resultat de l'any
passat es va començar a gestar fa anys. No seria lògic pensar en què la feina
només la vàrem fer (com a club) la temporada 2012/ 2013. També, un cop
aconseguit un objectiu, fas una repassada del que (creus que) has après dels
companys d'equip mentre eres jugador, dels entrenadors que vas tenir, de les
jugadores que has tingut essent entrenador i dels companys de club i de
l'entorn del voleibol. Sempre diferenciant entre el que t'ha agradat (i
intentes reproduir) i el que no (que intentes que no torni a passar). Per mi,
el premi, me l'estant donant les jugadores des de fa temps. Això si que ho
valoro. I d'això és del que primer em vaig recordar. No pel premi, sinó perquè
se'm posen els pèls de punta quan recordo tot el que varen treballar...”
L’acte pot tornar-se a
visualitzar a aquí.


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada